“Si el sol fos un jornaler, no matinaria tant”, cantussegen els protagonistes de l’aclamada i premiada pel·lícula ‘Alcarràs’ (2022), dirigida per Carla Simón, que retrata una de les actuals cruïlles a què s’enfronten moltes zones de l’Espanya rural, com és el cas de la província de Lleida, on se situa el film: l’elecció entre integrar les energies renovables o lluitar per la supervivència del sector agrari. Tot i això, encara que ‘Alcarràs’ exemplifica el conflicte entre tradició i modernitat, en el cas de l’energia renovable, la realitat supera la ficció, però en el bon sentit: el sector està fent un gran esforç per aconseguir que aquesta dicotomia sigui història, ja que cada cop és més comú l’equilibri entre el sector agrari i la generació d’energia solar: l’agrovoltaica.
Espanya compta amb unes 2.500 hores de sol anuals aproximadament, per la qual cosa l’energia solar es posiciona com la font renovable clau per assolir els objectius de la Unió Europea, que recentment va elevar al 42,5% l’objectiu de consum de renovables per al 2030. Sens dubte, l’energia solar té el potencial de compensar gran part de la demanda mundial d’energia, però estem en el bon camí?
A Catalunya, les energies renovables es posicionen com a element clau de la transició cap a un model de generació més sostenible i de la independència energètica. Tot i això, la comunitat autònoma acumula un retard en el desplegament de les mateixes: el 2022, les energies renovables només van representar el 15,6% de la producció bruta d’energia elèctrica, cosa que equival a 6.934,6 GWh. A més, les instal·lacions fotovoltaiques només van aportar 377,54 GWh a la xarxa, sent Lleida la primera demarcació productora.
Així mateix, segons el darrer informe de l’Observatori de les Energies Renovables a Catalunya, la dependència de recursos externs per cobrir la demanda d’electricitat va augmentar fins al 84,6% el 2021. En termes de potència instal·lada l’avenç ha estat mínim: la capacitat de generació renovable neta només va augmentar en 1,42 MW, repartits entre 0,16 MW hidroelèctrics i 1,26 MW fotovoltaics -sense incloure les instal·lacions d’autoconsum-. Així, Catalunya té una gran tasca: aprofitar els seus recursos, sense esperar que l’energia verda arribi d’Aragó a través de línies MAT.
I és que a Catalunya no li surten els comptes i el repte per assolir la neutralitat climàtica és majúscul. Segons la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, es preveu que per a l’any 2030 caldrà incorporar fins a 12.000 MW d’energies renovables (5.000 MW d’energia eòlica i 7.000 MW de fotovoltaica). En aquest sentit, s’espera aprofitar el potencial fotovoltaic en teulades i cobertes, principalment associades a sistemes d’autoconsum i generació distribuïda, cosa que és necessària, però no suficient per avançar en la transició energètica. Per això, es fa evident la necessitat de desenvolupar fonts d’energia renovables a gran escala, apostant per parcs solars i eòlics, que permetin reduir la dependència dels recursos externs i crear ocupació, contribuint a un futur més sostenible per a les generacions futures.
Davant d’aquest escenari, emergeix l’agrovoltaica com la clau per demostrar que és possible buscar la màxima sinergia entre l’energia fotovoltaica i el sector agrari, ja siguin cultius o ramaderia, mitjançant la instal·lació de panells solars en terrenys agraris. D’aquesta manera, aquesta alternativa es posiciona com una de les solucions per avançar en la lluita contra el canvi climàtic alhora que ofereix la possibilitat d’aconseguir usos i rendibilitats addicionals a les terres on s’ubiquen els projectes fotovoltaics.
La coexistència del món agrari i l’energia solar no és només possible, sinó altament beneficiosa. L’agrovoltaica permet optimitzar l’ús del sòl, però també generar beneficis com ara la millora de la biodiversitat, la convivència de les activitats agrícoles i ramaderes, i la millora de la productivitat. De fet, no sols aporta energia neta, sinó que l’elevació de plaques solars per sobre dels camps de cultiu permet millorar l’eficiència de les explotacions agrícoles en proporcionar ombra, reduint les temperatures i evitant l’evaporació de l’aigua. Així mateix, ajuda a protegir el cultiu de la calamarsa i de les pluges fortes, creant un entorn més propici per al creixement de la fruita i la verdura.
Concretament, a Lleida, on el sistema agrari és clau per a l’economia i la generació d’ocupació, l’abundància de sòl agrari –el 2020, la província comptava amb una Superfície Agrària Útil de gairebé 827 hectàrees, segons les dades de cens agrari de l’INE – presenta una oportunitat única per a aquesta alternativa, contribuint així a la transició energètica. De fet, segons un informe publicat per la revista Nature el 2019, la demanda mundial d’energia es veuria proveïda per la producció solar si l’1% dels terrenys de cultiu esdevinguessin un sistema agrovoltaic.
Per acabar, és imperatiu dissipar el mite que les empreses d’energies renovables són enemigues del sector agrari i convertir-les en grans aliades per al sector. En comptes de veure l’expansió de les energies renovables com una amenaça per a l’agricultura, cal entendre que són grans aliades per protegir l’activitat agrícola del canvi climàtic, diversificar ingressos per enfortir l’economia del camp i millorar la productivitat de la terra.
A Catalunya, els primers parcs solars agrovoltaics ja comencen a enlairar-se. Entre les iniciatives més avançades, hi ha la planta “La Romiguera”, a Montblanc, impulsada per Energies Renovables Terra Ferma. Es tracta d’un exemple de convivència entre la producció energètica i el cultiu ecològic de cereals i lleguminoses, juntament amb herbes aromàtiques amb una àrea de pol·linització i un refugi de biodiversitat lliure de pesticides i contaminants. A Lleida, també comencen a sorgir els primers projectes, com el de Vilagrassa (Urgell), impulsat per KM0, on es combinarà la producció d’energia fotovoltaica amb el cultiu de pomeres, i instal·larà panells solars en alçada, per sobre de la copa dels arbres.
Del que no hi ha dubte és que el sol continuarà matinant. Per això, l’agrovoltaica s’erigeix com a solució a Catalunya i, més concretament, a Lleida, per caminar cap a un model energètic net i reforçar el camí cap a la sobirania energètica. Sens dubte, la disponibilitat de sòl agrari suposa una alternativa per potenciar la producció agrícola i ramadera, alhora que contribueix a la generació d’energia sostenible, aconseguint l’equilibri clau.
Jordi Francesch, membre de la Junta Directiva de Verdian
