El concepte de sostenibilitat ha arrelat amb força. Les bones pràctiques ambientals i socials ressonen cada cop més en la nostra realitat i, malgrat la volatilitat que caracteritza l’escenari internacional, la consciència sobre la seva importància està cada vegada més arrelada. Tot i que el seu progrés es pugui veure afectat per retrocessos i fluctuacions en el panorama global pel que fa a les energies renovables i els combustibles fòssils, el camí recorregut constitueix una base sòlida sobre la qual continuar avançant.
Avui dia, el compromís amb un desenvolupament equilibrat no és només una opció, sinó un principi que transcendeix fronteres i conjuntures polítiques, consolidant-se com una necessitat ineludible que modela el futur i la permanència de la qual és ja irreversible.
Un exemple destacat d’aquesta tendència creixent és l’aeroport de Roma Fiumicino, que ara compta amb la major instal·lació fotovoltaica d’autoconsum construïda en un aeroport europeu i una de les més grans del món. Aquesta recent inauguració ha marcat un gran fita en el sector aeroportuari, ja que promou l’electrificació de les seves instal·lacions, enfortint l’equilibri entre el progrés i la protecció ambiental.
En l’àmbit de les energies renovables, la planificació i execució dels projectes està estretament lligada a conceptes com la biodiversitat o l’impacte social. En aquest sentit, un model que està guanyant molt de protagonisme és l’agrivoltaica, una estratègia que combina l’aprofitament energètic amb l’optimització dels recursos del sòl, arribant fins i tot a millorar les condicions dels terrenys i dinamitzar l’economia de la zona. Un bon exemple d’aquesta pràctica és la combinació d’energies renovables amb cultius de vinya: a més de la generació d’energia neta, la instal·lació de sistemes fotovoltaics permet que l’ombra projectada pels panells protegeixi les vinyes de la radiació solar en les hores més intenses i ajudi a mantenir la humitat del sòl, reduint significativament la necessitat de reg.
Per garantir l’èxit d’aquests projectes, però, és fonamental aconseguir una àmplia acceptació social al territori. I com s’aconsegueix? En gran mesura, promovent un diàleg constant amb les comunitats locals i fomentant la seva participació activa des de les fases inicials de la planificació. Es requereix un enfocament integral que contempli diferents formes d’ajudar les comunitats i el seu benestar. Exemples de pràctiques molt favorables són les millores en infraestructures, el desenvolupament de nous serveis, la implementació de programes de formació per a la mà d’obra local i la creació de sinergies amb altres activitats econòmiques, com l’agricultura i la ramaderia.
D’altra banda, l’exigència creixent de transparència per part de la societat està impulsant les empreses a comunicar de manera més clara i verificable les seves pràctiques, objectius i resultats. A més del compliment normatiu i de l’obtenció de certificacions, la rendició de comptes s’ha convertit en un factor estratègic clau. Una prova d’això és la nova normativa de la Unió Europea que prohibeix l’ús d’afirmacions ambientals enganyoses, més conegudes com a greenwashing. També és crucial establir estratègies de comunicació locals i afavorir un flux d’informació continu, bidireccional i constructiu.
Paral·lelament, la demanda de professionals especialitzats en sostenibilitat, energies renovables, economia circular i tecnologia climàtica, fins i tot en alts càrrecs directius, està en ple auge. Segons un informe de la International Labour Organization, la Comissió Europea preveu la creació de 18 milions de llocs de treball verds a nivell mundial per al 2030, cosa que reflecteix la importància creixent d’aquestes competències. Un altre aspecte molt positiu és que aquest fenomen no només afecta sectors i professionals tradicionalment vinculats al medi ambient, sinó que s’està estenent a múltiples disciplines, impulsant l’adopció d’eines i coneixements orientats a millorar les pràctiques sostenibles en diverses àrees d’activitat.
Així mateix, l’auge de la “inversió d’impacte” és una tendència que està redefinint les estratègies empresarials actuals. Cada vegada més companyies destinen recursos a iniciatives amb un impacte social i ambiental mesurable, a més de generar beneficis financers. En altres paraules, el que abans es percebia com una obligació o un esforç, ara es concep com una oportunitat de transformació i un avantatge competitiu que enforteix la sostenibilitat econòmica i reputacional de les empreses.
Ens trobem, en definitiva, davant d’un canvi de paradigma que avança de manera imparable, transformant profundament la nostra manera de viure i de treballar. Apostar per la sostenibilitat no és només una opció estratègica, sinó una aposta clarament guanyadora que ens beneficia a tots, i els resultats de la qual ja són palpables, tant a nivell ambiental, social com empresarial.
Blanca Guerrero, Coordinadora ESG a Verdian
Article publicat a Corresponsables.
