Per àrdua ad astra (A través de les dificultats cap a les estrelles) és un antic proverbi llatí que ha resistit la prova del temps. Avui dia, aquest adagi reflecteix els desafiaments que enfronta el sector energètic mentre avança cap a la neutralitat climàtica. Els avanços d’Espanya en el seu compromís amb la transició energètica són innegables, però el camí cap al Net Zero encara està per recórrer. Si bé les energies renovables juguen un paper crucial per a la descarbonització, també presenten reptes significatius, com l’emmagatzematge energètic.
En els últims anys, Espanya ha experimentat un vertiginós creixement de les renovables. Exemple d’això és que, en 2023, el parc de generació amb fonts d’energia renovables va aconseguir els 77.039 MW, superant el 50% de generació anual per primera vegada en la història. Així mateix, el país va registrar la major xifra de potència instal·lada solar fotovoltaica: 25.549MW, un 28% més que en 2022. No obstant això, aquest optimista panorama es veu entelat per la intermitència inherent a aquestes fonts d’energia.
A diferència de les fonts d’energia tradicionals, la producció de la qual pot controlar-se i programar-se segons la demanda, la generació d’energia renovable està subjecta a condicions climàtiques, com la disponibilitat de llum solar o vent, la qual cosa provoca un desequilibri entre la demanda i la producció. Per exemple, la generació d’energia solar aconsegueix el seu punt màxim durant el dia, mentre que la demanda d’electricitat pot ser alta durant la nit, provocant la denominada corba d’ànec. A causa d’aquest desequilibri en unes certes hores del dia, es creen excedents que, a vegades, es perden o s’ofereixen a un preu zero.
Per a evitar els desaprofitaments d’energia en moments de baixa demanda, es fa evident la necessitat de potenciar mecanismes que aprofitin l’excés d’energia. Per això, és crucial accelerar el desenvolupament de sistemes d’emmagatzematge, que assegurin un subministrament energètic més estable i sostenible en tot moment, flexibilitzant la producció de renovables i garantint la seva integració en el sistema, així com estabilitzant la xarxa elèctrica. Addicionalment, el fet de poder desestacionalitzar la generació de renovables a través de l’emmagatzematge ajudarà a incrementar el ràtio renovable en el mix energètic.
Així mateix, l’increment de la capacitat solar a Espanya també ha generat una major pressió a la baixa dels preus de l’electricitat en les hores de generació pico i, per tant, de la rendibilitat, la qual cosa ha reobert el debat entorn de la necessitat de sistemes d’emmagatzematge d’energia flexibles i eficients. El repte és majúscul, però indiscutible per a aconseguir les estrelles.
Entre els diferents sistemes d’emmagatzematge destaquen les bateries. Així, els Sistemes d’Emmagatzematge d’Energia de Bateries (SAEB) permeten que la bateria es carregui en moments en els quals hi ha excés de producció i subministri energia en les hores de major demanda, aportant complementarietat a fonts com la solar o l’eòlica. Així mateix, els SAEB eviten l’anomenat curtailment energètic, és a dir, l’ordre de l’operador perquè tant les plantes fotovoltaiques i eòliques deixin de produir energia durant un temps determinat a causa de motius econòmics o capacitat de la xarxa. No obstant això, a pesar que els SAEB tenen un paper crucial en la mitigació de la intermitència i a facilitar la gestió dels excedents energètics, la seva implementació efectiva dependrà, en gran part, d’un marc retributiu que fomenti el seu desenvolupament, a través d’incentius com les primes o bonificacions, garantint així la seva integració en la xarxa elèctrica.
L’impuls de polítiques per a l’emmagatzematge, clau en la transició energètica
En aquest context, urgeix un marc regulador i estable que creï mecanismes per a garantir la suficient generació d’energia disponible per a satisfer la demanda en moments de major necessitat. Malgrat l’ambició del Govern d’aconseguir 22 GW d’emmagatzematge energètic per a 2030, Espanya no avança a la velocitat necessària. Per això, es fa evident la necessitat d’accelerar polítiques concretes que incentivin l’emmagatzematge, com les bateries, per a donar resposta als pics de producció de les renovables.
Els mecanismes per capacitat també es presenten com un incentiu necessari perquè els generadors habilitin, mitjançant inversions a llarg termini, suficient capacitat de magatzematge, garantint la seguretat del subministrament elèctric i una remuneració mínima als productors. De fet, el Govern ja ha començat a fer els primers passos per a evitar el risc d’una falta de disponibilitat d’energia i habilitar capacitat d’emmagatzematge. Per això, ha presentat a la Comissió Europea la creació d’un mecanisme de pagaments per capacitat que contribueixi a incentivar el desplegament de tecnologies que aportin fermesa i flexibilitat al sistema.
Amb tot, el sector energètic camina Per adua ad astra i, en la sendera cap a la neutralitat climàtica, Espanya avança amb determinació mitjançant l’expansió de les energies renovables, encara que s’enfronta al desafiament de la intermitència d’aquestes fonts i la necessitat d’emmagatzematge. En aquest escenari, les tecnologies d’emmagatzematge, com les bateries, exerceixen un paper fonamental en la transició energètica cap a un sistema més eficaç i rendible. No obstant això, perquè aquestes solucions s’implementin de manera efectiva, és imperatiu comptar amb un marc regulador sòlid i la creació d’incentius. Només mitjançant una acció coordinada i decidida es podrà aconseguir les estrelles en la transició energètica, assegurant un futur energètic sostenible i eficient.
Jordi Lopez Francesch, membre de la Junta Directiva de Verdian
Article publicat a la revista elEconomista Energía.
