La transició energètica a Europa és una realitat ineludible amb un propòsit clar: aconseguir una economia lliure d’emissions i sense dependència de combustibles fòssils. En aquest desafiament, l’electrificació de la demanda energètica es converteix en un pilar fonamental. Sense un canvi cap a l’ús predominant d’electricitat neta, complir amb les metes climàtiques establertes serà pràcticament impossible. De fet, 2024 està en camí de marcar una fita crítica, ja que la temperatura global mitjana superarà per primera vegada el llindar de 1,5 °C.
Segons les últimes dades de la Unió Europea (UE), les energies renovables representen només el 23% del consum final brut d’energia i el 41,2% en el sector elèctric. Encara que aquests avanços són significatius, encara queda molt per fer per a complir amb els objectius de descarbonització i completar la transició energètica. Això requereix una transformació profunda de la matriu energètica, amb la meta d’aconseguir un 70% d’electrificació per a 2030 i un 100% per a 2050.
Per a aconseguir aquest objectiu, és imprescindible impulsar la demanda elèctrica com una prioritat estratègica. La UE ha d’enfocar-se a fomentar un creixement significatiu del consum d’electricitat per a satisfer les necessitats de sectors en plena transformació, com la mobilitat elèctrica, els centres de dades, la producció d’hidrogen verd i els processos industrials. En aquest sentit, es preveu que la demanda elèctrica augmenti entre un 30% i un 40% en la dècada vinent, un avanç essencial no sols per a reduir emissions, sinó també per a assegurar una infraestructura energètica moderna i preparada per als desafiaments futurs.
Sectors clau com la mobilitat i la indústria seran protagonistes d’aquesta transformació gradual, però disruptiva. L’auge dels vehicles elèctrics serà inevitable quan els seus costos s’equipessin als dels vehicles de combustió, un fenomen que ja hem vist en l’àmbit de l’energia solar. En el sector industrial, l’electrificació dels processos de calor, així com la integració de l’hidrogen en els processos difícils d’electrificar ajudarà a incrementar la demanda elèctrica. També destaca l’auge dels centres de dades, de vital importància en el present i en el futur de la nostra societat, que ja suposen un consum elèctric rellevant i es preveu que s’incrementi de manera significativa. En l’àmbit domèstic, tecnologies com les bombes de calor exerciran un paper essencial en substituir sistemes de calefacció convencionals, especialment si compten amb incentius governamentals que facilitin la seva adopció. Si aquests avanços es consoliden, les energies renovables podrien aconseguir almenys el 50% del consum energètic brut per a 2040.
No obstant això, aquest camí cap a l’electrificació de la demanda no està exempt de desafiaments. D’aquesta manera, no serà un procés immediat, sinó una transició que abastarà almenys una dècada. Per a gestionar aquest creixement, serà imprescindible modernitzar les xarxes de transmissió i distribució existents, capaces de suportar majors càrregues energètiques. A més, tecnologies avançades d’emmagatzematge, com les bateries BESS, seran clau per a equilibrar l’oferta i la demanda.
Així mateix, les innovacions tecnològiques jugaran un rol determinant en l’èxit de l’electrificació. Les xarxes intel·ligents, o smart grids, permeten gestionar els fluxos d’electricitat en temps real, optimitzant la distribució i millorant la fiabilitat del sistema elèctric. A més, faciliten una major integració de fonts renovables intermitents, com la solar i l’eòlica, i permeten als usuaris convertir-se en prosumidors, és a dir, productors i consumidors d’energia, generant un sistema més dinàmic i descentralitzat. Per part seva, la implementació d’intel·ligència artificial i big data en aquestes xarxes permetrà predir patrons de consum i generació, reduint pèrdues i augmentant l’eficiència operativa del sistema elèctric.
Per a accelerar l’electrificació de la demanda, la UE podria inspirar-se en models asiàtics que lideren la transició energètica mitjançant inversions massives en energies renovables, emmagatzematge energètic i infraestructura avançada. És el cas de la Xina, per exemple, que està integrant de manera accelerada energies netes i tecnologies innovadores per a electrificar sectors clau com el transport. Europa té l’oportunitat d’adaptar aquestes lliçons al seu context, eliminant barreres reguladores i fomentant una col·laboració més estreta entre governs i sector privat.
Amb tot, l’electrificació de la demanda energètica ha de ser la pedra angular de l’estratègia europea per a una transició energètica reeixida. Desacoblar la matriu energètica de la dependència dels combustibles fòssils és una necessitat urgent, i només serà possible amb un compromís ferm per part de les administracions, que han de facilitar l’expansió de la capacitat de generació renovable. Això implica agilitzar els processos administratius, invertir en infraestructura crítica i oferir incentius que fomentin l’electrificació de consums domèstics i industrials. L’acceleració del procés d’electrificació és clau no sols per a complir amb els objectius de descarbonització, sinó per a garantir una economia sostenible, resilient i lliure d’emissions.
Autor: Jordi Francesch, Managing Director d’Asset Management a Nuveen Infrastructure i membre del consell d’administració en Verdian
🔔 No t’ho perdis. Subscriu-te al nostre butlletí per a rebre actualitzacions periòdiques sobre temes clau en la transició energètica.
